Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Castell de Ferran (Tarragona)
Art romànic
El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i…
Santa Maria de Montornès (la Pobla de Montornès)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Santa Maria de Montornès, avui convertida en santuari o ermita amb el nom de la Mare de Déu de Montornès, s’aixeca en un turó proper al poble de la Pobla de Montornès, just al costat dels vestigis del castell El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren als esposos Ramon Transunyer i Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació entre d’altres coses, de bastir-hi una fortalesa Cal tenir en compte que l’indret de Puigperdiguers fou anomenat…
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
Els nous càrrecs de la Diputació recauen en alguns opositors de la política d’Olivares
Els nous càrrecs de la Diputació recauen en alguns opositors de la política d’Olivares Pau Claris i Jaume Ferran, diputat i oïdor eclesiàstics, i Francesc de Tamarit, diputat militar
baronia de Rodonyà
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rodonyà (Alt Camp) i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials
Ferran
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida.
Fou cap de l’antic municipi de Tamarit s XIX L’església parroquial és dedicada a sant Josep Pertangué a la mitra de Tarragona Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial
divan
Literatura
A la literatura islàmica, col·lecció d’obres poètiques d’un autor.
En època moderna —a partir del Romanticisme, sobretot— el terme ha estat usat per a designar colleccions de poemes de tema exòtic, com ara West-östlicher Diwan ‘Divan occidental-oriental’, 1819, de Goethe, i Diván del Tamarit 1936, de FGarcía Lorca
El virrei de Catalunya deté dos membres del Consell de Cent, es deté un diputat, s’incauten els ingressos de la Diputació i es fa una lleva a Catalunya de 6 000 homes
El virrei de Catalunya deté dos membres del Consell de Cent Francesc Joan de Vergòs i Serra, rep l’ordre de detenir el diputat Tamarit, d’incautar els ingressos de la Diputació i de fer una lleva a Catalunya de 6 000 homes
Torre d’en Segur (Tarragona)
Art romànic
Aquesta torre és situada dalt del promontori on s’inicia la platja de la Móra Documentalment, fins avui no se sap res d’aquesta torre, la qual sembla que fou utilitzada com a guaita del castell de Tamarit i que hom creu existent des de la primera meitat del segle XII
Bernat de Gurb
Història
Magnat del segle XI, fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022.
Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina