Resultats de la cerca

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…

Fill natural de Ferran de Borja i de Castro es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia 1597 Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada 1605, on lluità contra els indis pijaos , que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva Més endavant deixà expedita la comunicació pel riu Magdalena, autèntica artèria de la governació Entre els seus fills destacaren Francesc de Borja i Miquel d’Herèdia Bogotà 1609 — Trujillo 1689, canonge a Bogotà i Chuquisaca i bisbe de Tucumán i Trujillo, i Joan Pere de Borja i Miquel d’Herèdia València 1602 — Ambato, Equador 1657,…

Noble francès Fill únic de l’últim príncep de Condé, Lluís Enric Josep de Borbó-Condé Partí cap a l’exili arran de la Revolució Francesa i combaté en l’exèrcit dels emigrats Després de la dissolució d’aquest exèrcit 1801 es retirà a Ettenheim, al gran ducat de Baden, en país neutral Napoleó Bonaparte, sospitant que complotava contra ell i volent intimidar l’oposició monàrquica, el féu raptar, violant el dret internacional Dut a Vincennes, fou jutjat ràpidament per un consell de guerra i afusellat el mateix dia de la seva arribada L’afusellament constituí un escàndol internacional…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb…

Fill de Béla III mort el 1196, disputà la corona al seu germà gran Eimeric mort el 1204 i prevalgué sobre el fill d’aquest, Ladislau III mort el 1205 S'adherí a la cinquena croada, però, després de divergències amb el rei de Jerusalem i del fracàs de l’atac contra la fortalesa musulmana del mont Tabor, abandonà l’empresa 1217-18 Inicià una política de donacions territorials que augmentà el poder dels grans propietaris Concedí a la noblesa l’anomenada Butlla d’or 1222, que restringia el poder del rei en profit de l’aristocràcia Concertà el matrimoni de la seva filla Violant amb…

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…

D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena 1918-40…

Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…