Resultats de la cerca

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els…

Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral  De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…

Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero , a partir del 1939 cobrí per al  Corriere della Sera  la guerra finosoviètica 1939-40 i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial Després de la caiguda…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa…

Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’…

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès I scarabócc , 1946 La s-ciuptèda , 1950 E’ Luneri , 1954 I bu , 1972 com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato 1952 i la sèrie Millemosche , publicades els anys 1969-74 El 1953 s’installà a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi 1957, de Giuseppe de Santis , una…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

Vida Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont– Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll Cabezas marxà amb Llorenç Gascón cap de vendes de la Gaumont i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films IF També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…