Resultats de la cerca

Vida Es formà com a escultor al taller d’Enric Clarasó, estudià a Llotja i aprengué d’Àngel Ferrant, el seu mestre i guia artístic Començà a exposar a la dècada del 1930 Interessat per les cultures i les ètnies primitives i exòtiques, ho reflectí en la seva vasta obra materialitzada en varietat de suports i formats Responsable de les colleccions i collaborador del Museu Etnològic de Barcelona, dirigit per August Panyella, hi aportà una munió de peces de gran valor, amb l’ajuda del matrimoni Albert Folch i Margarida Corachán, que conegué el 1950 Amb ells viatjà també en les moltes expedicions…

Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

Competí representant el Club de Boxa Poble Sec Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà lleuger 1954 Formà part de la selecció catalana amateur i també de la selecció amateur de Barcelona en un partit internacional 1954

Competí en la categoria de pes superwèlter Guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur per equips com a membre de la selecció catalana 1960 També es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur 1960 Formà part de la selecció de boxa amateur de Barcelona

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà dues vegades campió d’Espanya professional en la categoria del pes wèlter 1967, 1969 En la categoria del pes superlleuger fou campió d’Espanya amateur 1960 i campió de Catalunya amateur 1960, 1961 Formà part de la selecció catalana amateur

Membre del Club de Boxa Mataró, es proclamà campió de Catalunya amateur del pes semipesant 1987 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur del pes pesant 1988 i fou finalista en superpesant 1989 El 1989 participà en el Campionat d’Espanya de boxa amateur representant la Federació Catalana de Boxa

Competí representant l’Olímpia i el Club Boxa Sporting de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en vèncer el púgil castellà Díaz 1980 També fou dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en aquesta mateixa categoria 1978, 1979 Integrà l’equip de Catalunya en els Campionats d’Espanya de boxa amateur , on competí en la categoria de pes mitjà 1979