Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
àcid selenós
Química
Oxoàcid del seleni.
És un sòlid cristallí, incolor, molt higroscòpic, soluble en aigua i alcohol i insoluble en amoníac, que es fon a 70°C Hom l’obté per dissolució en aigua del diòxid de seleni o per oxidació de l’element amb àcid nítric És molt poc ionitzat en dissolució i presenta caràcter oxidant
quinazolina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones
Ferdinand Carré
Enginyer francès.
Construí la primera màquina frigorífica de compressió, i ideà l’ús de l’amoníac com a fluid frigorigen Estudià el transport d’aliments congelats, i el 1875 el vaixell “Paraguay”, equipat d’acord amb les seves indicacions, transportà per primera vegada carn congelada des de Buenos Aires a le Havre
trimetilamina
Química
Amina alifàtica gasosa, d’olor amoniacal característica, altament inflamable, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que bull a 2,9°C.
Hom l’obté per reacció del metanol amb amoníac a alta temperatura i en presència de catalitzadors metàllics Presenta caràcter bàsic pK b = 4,26, i és emprada en síntesi orgànica, especialment en la preparació de sals d’amoni, en la manufactura de desinfectants, com a agent de flotació i atraient d’insectes
àlcali
Química
Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.
Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac
aminació
Química
Introducció d’una funció amina
en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional (i no simplement per alteració del seu caràcter, com p ex en la reducció d’un grup nitro).
El mètode principal d’aminació és l’acció de l’amoníac sovint a pressió sobre els derivats halogenats i segons les condicions i circumstàncies sobre els nitroderivats, els alcohols i fenols i els àcids sulfònics L’aminació en sèrie aromàtica és una operació important en la preparació d’intermediaris per a la síntesi de colorants
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
Fritz Haber
Química
Químic alemany.
De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial…
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina