Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
roburita
Militar
Mescla explosiva de benzens cloronitrats i de nitrat d’amoni, l’avantatge més important de la qual és que pot ésser preparada, simplement mesclant els seus ingredients, en el mateix lloc i moment en què hom la vol emprar.
degradació de Hofmann
Química
Reacció en què els hidròxids d’amoni quaternari en els quals un dels substituents del nitrogen té almenys un àtom d’hidrogen en la posició β es descomponen en escalfar-los i donen una olefina i una amina terciària.
albumosa
Bioquímica
Polipèptid de pes molecular elevat, producte de la hidròlisi incompleta de proteïnes (p ex, peptina), que no es coagula per la calor, àdhuc en medi àcid, però que precipita en solució saturada de sulfat d’amoni o de magnesi.
Un tipus especial d’albumosa és l’anomenada proteïna de Bence-Jones
reactiu de Nessler
Química
Solució aquosa alcalina de tetraiodomercuriat (II) de potassi, K2(HgI4), utilitzada per al reconeixement i la determinació per colorimetria de l’ió amoni i de l’amoníac, amb el qual dóna una coloració groga o un precipitat bru, segons la concentració.
azida
Química
Qualsevol sal de l’àcid hidrazoic, de fórmula R(N3)x, on R és de natura molt diversa (un àtom de metall, d’halogen, el radical amoni, un complex, una diversitat de grups i radicals orgànics) i x la valència de R.
Totes les azides dels metalls pesants, una majoria de les de metalls lleugers i moltes d’orgàniques són explosives en condicions adequades
dissociació
Química
Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no, com ara la reacció de clorur d’amoni, que dóna clorur d’hidrogen i amoníac, a la del iodur d’hidrogen, que dóna hidrogen i iode.
clorur de benzalconi
Farmàcia
Química
Sal d’amoni quaternari, mescla de clorurs d’alquilbenzildimetilamoni, de fórmula general [C6H5CH2N(CH3)2R]+Cl-, R essent una mescla de grups alquil de fórmules entre C8H17 i C18H37.
Es presenta en forma de grumolls gelatinosos o de pólvores blanques, d’una olor aromàtica i un gust molt amarg, molt solubles en aigua, alcohol i acetona És emprat com a agent tensioactiu catiònic i, a grans dilucions, com a germicida per a desinfectar les mucoses i per a esterilitzar instrumental quirúrgic
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…