Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
quinazolina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones
Ferdinand Carré
Enginyer francès.
Construí la primera màquina frigorífica de compressió, i ideà l’ús de l’amoníac com a fluid frigorigen Estudià el transport d’aliments congelats, i el 1875 el vaixell “Paraguay”, equipat d’acord amb les seves indicacions, transportà per primera vegada carn congelada des de Buenos Aires a le Havre
trimetilamina
Química
Amina alifàtica gasosa, d’olor amoniacal característica, altament inflamable, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que bull a 2,9°C.
Hom l’obté per reacció del metanol amb amoníac a alta temperatura i en presència de catalitzadors metàllics Presenta caràcter bàsic pK b = 4,26, i és emprada en síntesi orgànica, especialment en la preparació de sals d’amoni, en la manufactura de desinfectants, com a agent de flotació i atraient d’insectes
àlcali
Química
Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.
Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac
aminació
Química
Introducció d’una funció amina
en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional (i no simplement per alteració del seu caràcter, com p ex en la reducció d’un grup nitro).
El mètode principal d’aminació és l’acció de l’amoníac sovint a pressió sobre els derivats halogenats i segons les condicions i circumstàncies sobre els nitroderivats, els alcohols i fenols i els àcids sulfònics L’aminació en sèrie aromàtica és una operació important en la preparació d’intermediaris per a la síntesi de colorants
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
acetamida
Química
Amida de l’àcid acètic, CH 3
CONH 2
.
Forma cristalls incolors, deliqüescents, que es fonen a 82° C, solubles en aigua i en alcohol És obtinguda o bé deshidratant l’acetat amònic, o bé tractant l’acetat etílic amb solució concentrada d’amoníac És utilitzada principalment en síntesi orgànica com a reactiu o com a dissolvent, en estabilització de peròxids i en plastificació de la nitrocellulosa
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
màquina frigorífica

Esquema de funcionament d’una màquina frigorífica de compressió (esquerra) i d’una d’absorció (dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
liniment
Farmàcia
Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.
N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina