Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
àcid ferrocianhídric
Química
Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4- (ferrocianur.
tecneci
Química
Element químic, de nombre atòmic 43, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida mitjana de 61…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
tautomeria
Química
Tipus d’ isomeria
, conegut també com a isomeria dinàmica
, en la qual les espècies isomèriques existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.
Històricament, el concepte de tautomeria fou introduït per CLaar l’any 1885 per a explicar el comportament de l’acetoacetat d’etil La diferència entre isomeria i tautomeria és més quantitativa que no pas qualitativa, i depèn fonamentalment de la barrera energètica existent entre les distintes formes tautomèriques d’un sistema determinat Així, formes d’un compost que a una temperatura determinada són fàcilment interconvertibles poden esdevenir estables i àdhuc separables a temperatures prou baixes D’altra banda, la composició d’equilibri d’un sistema tautomèric és determinada, a cada…
carbonil metàl·lic

Carbonils metàl·lics més importants
©
Química
Complex metàl·lic que conté monòxid de carboni com a lligand.
La major part dels metalls de transició formen carbonils metàllics en aquests els metalls presenten un estat d’oxidació molt baix, que moltes vegades és igual a zero i fins i tot en alguns casos és negatiu, estat que conferiria a l’àtom del metall una densitat electrònica excessiva si no fos que el lligand CO n'accepta una part en els orbitals vacants que posseeix l’enllaç resultant adquireix així un caràcter de doble enllaç Hi ha carbonils polinuclears, que contenen dos o més àtoms de metall, en els quals el lligand CO pot fer de pont entre aquests, unint-s’hi sempre per l’àtom de carboni,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina