Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
Fortificació de les Borgetes (Arbeca)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’…
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta…
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau…
Poblat de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Una de les cases, avui dia força malmesa, que forma part d’aquest antic poblat, inclòs a l’edat mitjana dins els dominis del vescomtat de Castellbò ECSA - V Roca El poble de Sallent, topònim documentat des del 988, és situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG538713 Per a arribar al poble de Sallent s’agafa a Coll de Nargó la carretera d’Isona A 4 km, a l’estret del Codó, seguirem la pista que puja pel riu Sallent El camí, després de 7 km, porta dalt d’un turó on hi ha el poble MTV-VRM Història El poble de Sallent és un dels esmentats en l’acta…
Santa Maria de Coscó (Oliola)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on s’aprecia al mig de l’absis un canvi d’aparell, fet característic d’algunes edificacions del segle XII ECSA - E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de Coscó s’hi arriba per una carretera de 5 km que parteix d’Agramunt i passa per les Puelles JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG475317 Història L’església i el terme de Coscó, situats al vessant meridional de la serra de Montclar, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria de la Seu d’…
holograma

Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte , illumina l’…
Aleksandr Nikolajevic Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Aleksandr Nikolajevič Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Pont de Viterna (Lleida)
Art romànic
Situació Aquest antic pont medieval, que creuava el riuet de la Femosa, es troba uns 2 km al sud de la ciutat de Lleida, pel camí vell d’Albatàrrec Mapa 32-15 388 Situació 31TCG025072 Pont Les ruïnes d’aquest pont medieval són uns 50 m aigües amunt del nou pont actual En aquest pont modern encara es poden veure, a la part inferior, restes d’una estructura de carreus més ben tallats que podria correspondre al segle XVIII Pel que fa a les ruïnes del pont medieval, avui dia són cobertes per una espessa vegetació A la banda esquerra s’aprecia l’arrencament d’un arc de mig punt, fet de carreus…
castell de Llordà

Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina