Resultats de la cerca

Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat

Ardiaca de la seu d’Aosta, restaurà l’hospital del Gran Sant Bernat, fundat per tal d’atendre els pelegrins a Roma segle VIII D'altres fonts assenyalen que Bernat de Menthon visqué entre el 923 i el 1008 Canonitzat el 1681 i nomenat patró dels alpinistes el 1923 La seva festa se celebra el 15 de juny, tot i que en el Martirologi romà és el 28 de maig

Ardiaca del papa Lleó I i legat seu al lladronici d’Efes Intervingué en els afers de l’arquebisbe Ascani de Tarragona, la jurisdicció del qual havia estat violada pel bisbe Silvà de Calahorra, i en els de Nundinari de Barcelona, el qual d’una manera poc canònica havia nomenat successor seu en la seu barcelonina Ireneu d’Ègara La seva festa se celebra el 28 de febrer

Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona 1705 El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V El 1719 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona 1714

Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "

Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit

“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…

L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a terme en…

Situació Absis de l’església, bastit sobre un gran sòcol ECSA - JA Adell Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble d’Alins, assentat a la solana d’un esperó Mapa 31-12 288 Situació 31BG796555 S’hi arriba per un camí asfaltat des de Sanui, que és a uns 6 km JBP Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Santa Maria d’Alaó Li fou disputada per l’ardiaca de Ribagorça a mitjan segle XII L’abat d’Alaó declarà en un judici que l’església havia estat lliurada al monestir pel bisbe Ponç el dia de la consagració de Sant Bartomeu del castell de…

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes