Situació
Absis de l’església, bastit sobre un gran sòcol.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble d’Alins, assentat a la solana d’un esperó.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31BG796555.
S’hi arriba per un camí asfaltat des de Sanui, que és a uns 6 km. (JBP)
Història
Aquesta església fou una possessió del monestir de Santa Maria d’Alaó. Li fou disputada per l’ardiaca de Ribagorça a mitjan segle XII. L’abat d’Alaó declarà en un judici que l’església havia estat lliurada al monestir pel bisbe Ponç el dia de la consagració de Sant Bartomeu del castell de Calassanç (1103). Segons la versió alaonesa, el monestir havia gaudit de la lliure possessió de l’església d’Alins fins que un cavaller anomenat Alegret de Casterlenes se n’apoderà i la lliurà a l’ardiaca Ramon Oriol. El 1158 el bisbe Guillem Pere de Lleida la restituí al monestir d’Alaó bo i consignant a favor de l’ardiaca de Ribagorça que hi tingués el dret de cena una vegada l’any per a tres cavalleries amb els seus servents. (JBP)
Església
És un edifici molt transformat, probablement al segle XVIII, en què es renovà tot l’interior, i el seu costat nord fou totalment refet amb una nova façana, on es fan evidents els contraforts i el volum de les capelles afegides a aquest costat de la nau.
La seva estructura és d’una sola nau, possiblement coberta amb volta de canó, avui molt alterada o desapareguda. És capçada a llevant per un absis semicircular, avui obert directament a la nau, però també molt alterat, especialment al sostre, on la semicúpula fou substituïda per una volta de maó ceràmic.
La porta original s’obre a la façana sud, amb un arc de mig punt fet d’amples dovelles, extradossades per un guardapols decorat amb puntes de diamant. A l’absis, s’hi conserven tres finestres de doble esqueixada i brancals rectes.
Les façanes són mancades d’ornamentació, llevat de l’absis, on es conserven les restes molt erosionades d’un fris de permòdols, que suporten un ràfec molt erosionat i alterat, com la resta de ràfecs de l’edifici, llevat del de la façana de ponent, que és coronat per un robust campanar d’espadanya de dos ulls.
L’aparell dels paraments exteriors és l’element que dona més caràcter a aquest edifici. És construït amb carreus perfectament tallats, amb una alternança, no ben resolta, de pedra calcària grisa i blanca. Aquests carreus donen una acusada personalitat a les seves façanes, especialment la de l’absis, on també es fa palesa una notable refecció en la seva base, que contrasta amb l’acurat aparell de la resta de l’edifici, que posa en evidència les formes constructives del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Castillón, 1978, 85, pàgs. 103-104
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 102-105
- Guitart, 1988, vol. 3, pàg. 149