Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Guadalupe Cortès i Wyghlen
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama
Carmen o la hija del bandido
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 25 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ R de Baños, A Marro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen…
Jacint Esteva i Grewe
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial
Marilyn Monroe
Marylin Monroe
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Norma Jean Baker, actriu cinematogràfica nord-americana.
La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà
John Hawkes
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg nord-americà.
Les seves obres són experimentals, des de la primera, The Cannibal 1949 fins a la darrera, Virginie Her Two Lives 1982, i per més que variï el lloc on es desenvolupen Alemanya, Anglaterra, etc, semblen ésser una observació de l’exercici psíquic, alhora que van contra l’argument, els personatges, l’ambientació i el tema Part de la seva producció teatral es troba aplegada al volum The Innocent Party 1969
refutar
Demostrar que (un argument, una objecció, una opinió o una teoria), és fals o erroni.
trama
Literatura
Disposició interna d’una obra literària, amb una especial referència a l’assumpte o argument.
cançoner
Conjunt de cançons d’una contrada, comarca, regió, etc, amb un tema o argument comú.
funció exponencial complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂque resulat d’estendre a ℂla funció exponencial.
És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument
Lock-out
Cinematografia
Pel·lícula del 1973; ficció de 130 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina