Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Quaderns d’Estudis Andorrans
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra d’ençà del 1976, de la qual han sortit publicats set exemplars fins al moment.
Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora…
Fritz Saxl
Art
Historiador de l’art.
Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934
Josep Domènech i Mansana
Arquitectura
Arquitecte (1910).
Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Joaquín Yarza Luaces
Art
Historiador de l’art.
Format a la Universidad Complutense de Madrid, de la qual fou professor 1965-74, posteriorment exercí la docència a la Universitat Autònoma de Madrid 1968-1974, a la Universitat de Barcelona 1974-1981 i a la Autònoma de Barcelona 1981-2006, de la qual fou catedràtic des del 1981 i on codirigí també D'Art i fundà 1995 Locus Amoenus , revistes especialitzades Fou un destacat estudiós de la iconografia de l’edat mitjana i, molt especialment, de la illuminació de miniatures i manuscrits De la seva aportació sobresurten els estudis monogràfics sobre els grans promotors artístics…
Antoni Fillol i Granell
Pintura
Pintor.
Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Jerez de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les planes dels rius Guadalquivir i Guadalete.
La base econòmica és l’agricultura, molt especialment la vinya, que ha permès de desenvolupar una vinificació molt important, amb mercats arreu del món brandi, xerès També té producció olivarera i ramaderia, especialment bestiar equí Als segles XVI-XVIII els comerciants genovesos n’exportaren els vins, sobretot a Anglaterra A partir del segle XVIII s’hi establiren firmes angleses, i passà a ésser un gran centre mercantil i industrial Conserva monuments artístics, sobretot del segle XVIII L’any 1986 s’hi inaugurà un modern circuit automobilístic de 4,2 km de longitud, apte per a…
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
Anatolij Vasil’evič Lunačarskij
Història
Polític i crític literari i artístic rus.
Membre destacat del partit bolxevic, fou comissari d’instrucció pública i dirigí la política cultural, artística i educativa dels primers anys de la revolució Polemitzà amb els continuadors dels corrents culturals del passat i amb els preconitzadors de la destrucció de la cultura anterior i la formació d’una cultura revolucionària proletària afavorí els corrents artístics i literaris nous Publicà treballs polítics, socials, filosòfics i de crítica literària i obres dramàtiques Enviat a Madrid 1933 com a ambaixador de l’URSS, morí durant el viatge El 1972 fou publicada en català…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina