Resultats de la cerca

El primer president fou Eusebi Coromines, fundador i director del diari “La Publicidad” L’Associació, tot i ésser influïda pel lerrouxisme en una gran part de la seva història, tingué un període culturalment i professionalment interessant pels anys 1922-24, quan la presidí Eugeni d’Ors Edità els volums de “Vida de Periodistas Ilustres”, amb un recull de conferències en català sobre Pi i Margall, Prat de la Riba i Maragall, i formà al seu local social una " biblioteca del pueblo " El 1924, Eugeni d’Ors, intentà l’absorció de les altres entitats periodístiques barcelonines i arribà a un acord…

Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de confiança…

El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca…

Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el…

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…

Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines Des del 1396, el càrrec fou biennal a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d' advocat extraordinari , que cobrava per cada consultació generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari A València, amb el nom d' advocat de la universitat , és documentat entre els…

Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent Inicialment, participà en nombroses exposicions collectives, i feu la seva primera individual el 1956 En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA, i illustrà contes per a diverses editorials A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç calligràfic minuciós i depurat Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort…

Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització del teatre a…

S'agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona COSABA, que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives En les darreres temporades hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic 2002 i l’Artenbrut 2005 Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat 2005, significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del territori del país…

Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o amplià els orgues…