Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
Es llicencià en història a València Ingressà per oposició al Cos d’Arxivers, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a l’Arxiu d’Hisenda i a la Biblioteca Provincial de Girona, fins que, el 1920, fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director del 1940 al 1961 Millorà notablement les installacions de l’Arxiu i planejà un ambiciós projecte de modernització i d’ampliació, que començà a executar Fou un bon escriptor en prosa, autor de contes i narracions curtes i d’una novella, Una dona s’atura en el camí , que guanyà el premi Crexells el 1935 Publicà la…
neoplàsia
Patologia humana
Formació d’un teixit nou anormal, especialment de caràcter tumoral, benigne o maligne.
Felip de Boïl i de La Scala
Història
Cavaller.
Segon senyor de Manises, conseller, mestre racional 1320-30 i tresorer 1330-36 de Jaume II i d’Alfons el Benigne Fill de Pere Boïl i d’Aragó Prengué part en la conquesta de Sardenya 1323, de la qual fou designat reformador amb Bernat de Boixadors el 1326 Ambdós hagueren d’enfrontar-se amb la revolta sarda Participà en l’expedició de Pere el Cerimoniós a Mallorca i en les campanyes al Rosselló 1343-44 destinades a desposseir Jaume III de Mallorca del seu regne Fou governador de Perpinyà el 1344, i reformador de Mallorca des del 1345, on organitzà la repressió contra els fidels de…
Sanço Lopes de Ayerbe
Cristianisme
Eclesiàstic.
Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’…
espondilartritis anquilosant
Patologia humana
Malaltia reumàtica inflamatòria d’evolució crònica que afecta tot l’aparell locomotor, especialment la columna vertebral i les articulacions proximals de les extremitats inferiors.
És més freqüent en l’home que en la dona, en una proporció de 5 a 1 En la fase inicial hi ha dolors erràtics i afecta les articulacions sacroilíaques en la fase d' estat s’estén als segments vertebrals lumbars i després envaeix el raquis dorsal, el tòrax i el raquis cervical en la fase avançada hi ha una anquilosi total de la columna La seva tendència anquilosant i ossificant de les estructures discolligamentoses de les articulacions la diferencia netament de la poliartritis crònica primària Un 40% són de tipus benigne, un 35% de gravetat mitjana i un 25% aboquen a l’anquilosi El…
ceratoacantoma
Patologia humana
Tumor cutani benigne, freqüent en persones que s’exposen excessivament a la radiació solar.
La lesió consisteix en una pàpula petita i arrodonida, de color vermellós, que creix durant un o dos mesos fins que arriba a una grandària que oscilla entre 1 i 2 cm, amb una zona central endurida per l’acumulació de ceratina Un o dos mesos després d’haver arribat a la grandària màxima, el tap de ceratina de la zona central es desprèn i deixa al descobert una depressió en el tumor, moment a partir del qual comença una fase de regressió espontània, de durada variable, que dóna lloc al guariment total i que deixa una cicatriu lleugerament deprimida
mioblastoma
Patologia humana
Tumor de cèl·lules musculars immadures, generalment benigne, de localització diversa (llengua, llavis, coll, etc).
meningioma
Patologia humana
Tumor benigne que s’origina a partir de les cèl·lules de les vellositats aracnoides.
Es forma sobretot a prop de la volta cranial, la qual reacciona amb una hiperostosi característica
arrenoblastoma
Patologia humana
Tumor benigne de l’ovari, d’acció masculinitzant: provoca l’aparició de virilisme secundari.
Ramon de Cardona
Història
Almirall, senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós i d’una portuguesa.
Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal 1312 Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou 1319 En fou almirall 1320 al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibellins al nord d’Itàlia Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà 1323 i, més tard, fou fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina