Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
dúrio
Botànica
Arbre tropical, de la família de les bombacàcies, abundant sobretot a Malàisia, de fulles amb un toment daurat en el revers, i de flors grogues o blanquinoses.
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Xibec
El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al…
sequi
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les cucurbitàcies, monoica, híspida i capreolada, de fulles cordiformes lobulades, de flors pentàmeres, petites i blanquinoses, i de fruits en pepònide, grossos i comestibles.
És una planta pròpia de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels maies, els asteques i altres amerindis
fajol bord
Fajol bord
AnRo0002 (cc0)
Botànica
Agronomia
Planta anual, de la família de les poligonàcies, de tija ajaguda o enfiladissa de 20 a 100 cm, amb fulles sagitades o cordiformes i amb inflorescències de flors blanquinoses.
Creix en camps, horts, herbassars i vores de camins
màcula acústica
Anatomia animal
Cadascuna de les petites prominències blanquinoses que es destaquen en la superfície llisa de l’utricle i del sàcul, on acaben les ramificacions dels nervis utricular i sacular, respectivament.
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
fabària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles alternes, planes, oblongues i carnoses, i de flors pentàmeres, blanquinoses o rosades, disposades en corimbes terminals grossos i densos.
Creix en llocs de muntanya pedregosos i sicilis Té propietats cicatritzants i ablanidores