Resultats de la cerca

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals…

Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint els exemplars…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932…

Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la…

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països…

Fill de Salvador Rivas Goday Catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia 1965-70 i a la de Ciències 1970-76 de la Universitat de Barcelona, i a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid, on dirigí el Jardí Botànic 1974-79 Publicà  Contribución al estudio fitosociológico de los hayedos españoles 1962, Estudio fitosociológico de los bosques y matorrales pirenaicos del piso subalpino 1968,  Contribución al estudio geobotánico de los bosques araneses 1968 i  Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España Memoria del mapa de vegetación potencial de…

Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques