Resultats de la cerca

Procedent del periodisme, escriví narracions breus Przygoda Stasia , ‘L’aventura de Stasia’, 1879 Anielka , 1880 i es convertí en el retratista fidel de la societat polonesa i de la burgesia naixent en les novelles Placówka ‘Lloc de guàrdia’, 1885, Emancypantki ‘Les emancipades’, 1891-93 i Faraon ‘El faraó’, 1895-96, on el problema del contrast entre l’individu i la collectivitat és projectat a l’antiga civilització egípcia

Llicenciat en dret, doctor en filosofia i lletres i professor d’anglès de la Universitat de València Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà algunes novelles breus, com Un arxiver cerca núvia 1931 i El cavaller del dubte 1933 Autor de Las fiestas valencianas y su expresión poética 1949, fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, en la revista del qual publicà la major part dels seus estudis sobre història i literatura

Vida i obra Beneficiat de la parròquia de Santa Caterina de València des del 1623, deixà inèdites unes Memorias curiosas publicades a Perpinyà el 1905, breus i força descurades literàriament, on acumulà descripcions i notes sobre esdeveniments succeïts entre el 1609 i el 1651 d’una manera poc rigorosa, amb desordre cronològic i interferències lingüístiques entre català i castellà Bibliografia Ferrando Francés, A 1995 2 Llavina, J i altres 2001 Vegeu bibliografia

Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc

Llicenciada en filosofia, treballa a Barcelona com a periodista És autora de les novelles breus Deliri d’amor 2004 i L’aventura del desig 2004, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó Collabora a la revista Temps de Franja  i diversos articles seus, signats o no, publicats al diari Avui , han estat recollits a Agricultura, aigua i alimentació el repte de Catalunya per al segle XXI 2006

Procedent d’una família del sud, tingué una infantesa difícil, fet que s’acusa en la seva formació Menà una vida errant i en passar una temporada a la presó començà a escriure una sèrie de narracions breus que el popularitzaren Alternà les collaboracions al New York World 1903 amb la publicació de narracions que, com Strictly Business 1910 i Sixes and Sevens 1911, formen la part més representativa de la seva obra

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Especialitzat en marxa atlètica, competí sempre a les files del CD Terrassa, a excepció de dos breus parèntesis al FC Barcelona Fou campió d’Espanya de 10 km 1953, 20 km 1960, 1964 i 50 km 1959, 1960, 1961, i campió de Catalunya de 10 km 1950, 1953 i de 30 km 1953, 1958, 1960, 1961 Aconseguí el rècord d’Espanya de 20 km 1945 i disputà la prova de 50 km als Jocs Olímpics de Roma 1960

En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755