Resultats de la cerca

Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa …

D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656

Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, assolí una gran fama com a aquarellista Es dedicà també a la pintura mural església dels passionistes de Los Andes

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

Fugitiu a Anglaterra després de la Restauració, tornà a França el 1823 Especialista en literatura comparada, n'ocupà la càtedra al Collège de France Els seus escrits foren recollits a Études de la littérature comparée 1846-75

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament…

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

Estudià a València i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons De nou a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola Publicà diverses pastorals