Resultats de la cerca

Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…

El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven & hell…

Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc precisa, s’…

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades , directament en esperanto Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua

Sol tenir la mateixa temàtica que la cançó i és, formalment, molt similar al lai francès i al Leich alemany

En aquest sentit, l’estrofa musical adopta el metre i l’estructura de l’estrofa literària i intenta reproduir el to general del poema Així, per exemple, la repetició de la mateixa estrofa i el mateix disseny de l’acompanyament tradueixen, en el lied de F Schubert Das Wandern 'El vagareig', el constant i repetitiu moviment suggerit pel text Tanmateix, una estrofa també pot presentar al llarg de la cançó variants de tipus melòdic, harmonicotonal o de l’acompanyament, que pot exhibir un procés d' acumulació D’altra banda, la tècnica de compondre, d’acord amb el sentit del text, una música…

El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…

D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…