Resultats de la cerca

Publicà Reloj de enamorados Primera parte 1566, cançoner on figuren diverses poesies d’ell en català, Historia y fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, Cuaderno espiritual 1577, vuit romanços pietosos i Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589, miracle del qual ell i el seu germà havien estat protagonistes i exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals

Estudià a Oxford i visità Itàlia, on conegué la poesia de Tasso, autor que traduí i imità en el cançoner Delia 1592 i en Complaint of Rosamund 1592 Els seus assaigs Musophilus 1599, Defence of Ryme 1603 i el poema històric Civile Wars ‘Guerres civils’, 1594-1609 són una contribució a la defensa de la cultura Fou autor de tragèdies de tipus classicista, com Cleopatra 1594 i Philotas 1607, i tragicomèdies pastorals

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals…

Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena

Iniciada el 1964 amb L’art en el regne de Mallorca , de Marcel Durliat, n'han sortit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics —entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca , de Rafel Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca , de diversos autors— o lexicogràfics Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció , de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català , de Francesc de BMoll

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia

Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI