Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Joan Ferraté i Soler
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…
,
Primer magazine d’estil europeu “D’Ací d’Allà”
Apareix el primer magazine d’estil europeu “D’Ací d’Allà” La seva aparició va lligada a la creació de l’Editorial Catalana el 1917, iniciativa de la Lliga Regionalista El primer director és Josep Carner
les Selves
Masia
Masia del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
De les Selves de Castelltallat era oriünd Joan Selves i Carner 1899–1934, alcalde republicà de Manresa En honor seu el 1936 l’ajuntament de Sant Mateu canvià el nom del poble pel de Bages d’en Selves
Jaume Nogués i Taulet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor d’ El Correo Catalán i collaborador de la Revista Popular Formà una tertúlia casolana, a la qual assistien Sebastià J Carner i el seu fill Josep Publicà, entre altres, Peregrinación a Tierra Santa 1882
Formació d'un govern de la Generalitat a l’exili
Irla forma un govern de la Generalitat a l’exili, integrat entre d’altres per Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Comorera i Josep Carner, al qual s’incorporarà Manuel Serra i Moret el 1947
Emilia Bernal
Literatura
Poetessa cubana.
Intuïtiva i influïda pel Modernisme, es donà a conèixer amb Alma errante 1916 En el seus viatges féu estada als Països Catalans —Llorenç Villalonga la convertí en personatge literari Silvia Ocampo—, i a Exaltación 1928 inclogué traduccions de Verdaguer, Maragall, Alcover, Carner, etc
Laya Films
Cinematografia
Productora cinematogràfica barcelonina, nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí bon nombre de documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou collapsat per la guerra civil Jaume Miravitlles, Jaume Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els collaboradors principals Desaparegué a mitjan 1938
la Fàbrica
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellgalí (Bages), situat a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat.
És un nucli modern amb les característiques d’una colònia fabril , que es prolonga amunt per la carretera que puja al poble vell Rep també el nom de Can Carner , empresa industrial que la va crear A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocaril
Alícia al país de les meravelles
Narració anglesa per a infants, de Lewis Carroll.
Fou publicada el 1865 La protagonista, adormida sota un arbre, s’endinsa, seguint un conill apressat, en un món fantàstic L’obra és considerada com un dels precedents del superrealisme i de l’absurd El 1927, Josep Carner en publicà una traducció al català, illustrada per Lola Anglada
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina