Resultats de la cerca

La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…

El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de…

L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut…

És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat imperial de…

El nucli del Grau és format per una avinguda al llarg del moll principal del port i per dos carrers parallels travessats als extrems per les dues avingudes que el comuniquen amb la ciutat Les activitats principals del Grau són la pesca testimoniada ja en aquest indret de la platja al començament del s XVII, amb més d’un miler de mariners, la indústria conservera, química i de ferralla i el turisme El sector meridional, dit el Serrallo, on les platges són dolentes i les marjals no han estat dessecades, ha restat tancat per la installació de la refineria i la planta química d’Esso El sector del…

Situada a la vora del riu Vorskla afluent del Dnièper, és un important nucli industrial construccions mecàniques, metallúrgia, producció de diamants sintètics, indústria alimentària i lleugera Centre d’ensenyament superior i d’ensenyament mitjà especial Les primeres mencions sobre la ciutat daten del 1174, bé que amb el nom de Ltava Apareix com a Poltava en els annals del 1430, any en què fou cedida per Lituània als tàtars Devastada sovint durant els s XVI i XVII, esdevingué potència cosaca en passar a Rússia 1667 Pere I el Gran, en la famosa batalla de Poltava 1709…

Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del segle XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al segle X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi…

A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en…

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’…

Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí…