Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor religiós i cronista.
Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca Palma…
sepultura eclesiàstica
Dret canònic
Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
Comprèn el trasllat del cadàver a l’església parroquial o electiva, el funeral dins l’església i l’acompanyament al cementiri o al lloc de sepultura Ultra els no batejats, en són exclosos els apòstates, heretges o cismàtics i els excomunicats o interdits, si abans de morir no han donat senyals de penediment Fins recentment n'eren també exclosos els suïcides i els qui havien disposat d’ésser incinerats incineració
ritualista
Persona que exagera la importància de les cerimònies en la celebració del culte.
Isidor Planes
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Cronista.
Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de Puntual…
, ,
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora…
Pedro Valenzuela
Música
Compositor italià d’origen espanyol, actiu entre el 1569 i el 1579.
La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo…
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la música han pres…
perfum

Mostra de perfums moderns
Chapss is love (CC BY-NC-ND 2.0)
Perfumeria
Religió
Substància olorosa usada per a perfumar.
L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…
olivera
olivera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les oleàcies, de 5 a 12 m d’alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoidal, primerament verds i finalment negres.
Els fruits, les olives , són comestibles i proporcionen un excellent oli de cuina La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos És un arbre molt conreat a la regió mediterrània, d’on és oriünd Detall de branca d'olivera amb fruits © MC L’olivera com a símbol de la pau té origen en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló Pintat sovint en sepulcres cristians primitius, és símbol de la pau eterna Els pobles mediterranis li han atribuït sempre un valor religiós creada per Atena, amb les seves branques foren coronats els guanyadors dels Jocs Olímpics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina