Resultats de la cerca
Es mostren 1464 resultats
Bram
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès d’Aude, al Lauraguès.
El 1939 hi fou installat un camp de concentració per als refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola, organitzat en nou grans grups de barraques, on foren internats de trenta mil a quaranta mil homes, civils i militars
ras
Història
Títol (‘cap’) més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus.
Originàriament, designava el cap feudal de la província, però del s XVI ençà ha correspost al càrrec més important de la cort, que a més de grans poders civils i militars ha suposat la senyoria sobre amplis territoris
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
Cop d’estat militar fallit en la segona sessió d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern
Cop d’estat militar fallit en la segona sessió d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern Antonio Tejero Molina, tinent coronel de la Guàrdia Civil, ocupa, amb dos-cents guàrdies civils, el Congrés dels Diputats
condecoració
Numismàtica i sigil·lografia
Insígnia, marca d’honor, com una medalla, o una creu, una cinta, una estrella, una placa, etc, per a ésser portada sobre la persona, generalment al pit.
Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de…
Espinosa de los Monteros
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat al NW del terme provincial, al límit amb Cantàbria.
És accidentat pels monts de Valnera Hi ha ramaderia i indústries alimentàries conserves de peix, formatges i mantegues, etc Dins la vila d’Espinosa de los Monteros, cap del municipi, destaquen diversos edificis civils, com el palau de Chiloeches d’origen medieval
àugur
Religions de Grècia i Roma
Sacerdot d’Etrúria i de Roma especialitzat en la interpretació de la voluntat divina observant el vol i el crit dels ocells.
Intervenia en les fundacions de temples i ciutats Abans de qualsevol decisió important, els dirigents civils o militars havien de consultar l’àugur, que indicava si era propícia o no l’acció a realitzar, la qual cosa els donà una considerable importància
Joan Fauquet i Verde
Arquitectura
Arquitecte.
Des del 1681 fou mestre major —successor de Pere Quintana— en les obres de Santa Maria d’Elx, ciutat on és documentat des del 1677 Construí també l’església de les agustines d’Almansa Albacete, i féu altres obres civils a Elx
Fedó
Filosofia
Filòsof grec.
Fou deixeble de Sòcrates, i vers l’any 399 aC fundà, a Elis, una escola estesa després a Erètria semblant a la dels megàrics, però que destacava les qüestions morals i civils pràctiques Escriví dos diàlegs Plató el féu protagonista d’un dels seus Diàlegs
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina