Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
Sergej Timofejevič Aksakov
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de Konstantin i Ivan Aksakov
Achille-Émile-Othon Friesz
Pintura
Pintor francès.
Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme
Pierre Lescot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa
Bonaventura Bruguera i Codina
Música
Compositor i mestre de capella català.
Format possiblement a la catedral de Barcelona amb Francesc Queralt, fou nomenat mestre de capella de Vic el 1818, i del 1819 al 1876, de la catedral de Tarragona, on succeí Francesc Bonamich És autor d’un centenar llarg de composicions religioses, majoritàriament conservades a l’arxiu de la catedral de Tarragona L’obra de Bruguera evolucionà des d’un classicisme preciosista fins a un llenguatge que delata l’assimilació de trets romàntics
Esaias Tegnér
Literatura sueca
Poeta suec.
Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant
Johann Christoph Gottsched
Literatura alemanya
Teatre
Crític, poeta i dramaturg alemany.
A Versuch einer kritischen Dichtkunst ‘Intent d’un art poètic crític’, 1729 rebutjà el barroc i es mostrà partidari del classicisme francès, i a Die deutsche Schaubühne nach den Regeln der alten Griechen und Römer eingerichtet ‘El teatre alemany compost segons les regles dels antics grecs i romans’, 1741-45 recollí un conjunt de peces que considerava modèliques per a establir un teatre nacional Escriví la tragèdia Der sterbende Cato ‘El moribund Cató’, 1732
Robert Couturier
Escultura
Escultor francès.
Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966
Robert de Cotte
Arquitectura
Arquitecte francès.
Collaborà amb Hardouin-Mansart —el qual succeí en el càrrec de primer arquitecte del rei 1708— en la construcció de la capella del palau de Versalles L’Hotel du Lude a París 1710, la font de la Samaritana 1715, avui desapareguda, i la façana de l’església de Saint-Roch 1735 marcaren l’evolució del seu estil, que, sense apartar-se del classicisme francès, introduí uns elements de confort i una suavització del rigor acadèmic
Il Guercino
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Francesco Barbieri, pintor italià.
Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni
frase
Música
Element formal (forma) que comprèn elements més petits com la semifrase i la proposició i que presenta un sentit musical acabat gràcies a un cert grau de completesa melòdica, rítmica i harmònica (marcada per una cadència).
El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’, que fan referència a models formals concrets En aquest sentit, una frase unitat formal que habitualment té vuit compassos pot organitzar-se com un període o com una sentence , sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase unitat formal que habitualment té quatre compassos i al grup de frases habitualment de setze compassos D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una unitat formal de nivell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina