Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals amb M Negre i acabà la carrera de piano a Madrid sota el mestratge de J Tragó L’any 1926 viatjà a París en aquesta ciutat estudià a l’École Normale de Musique, amplià els estudis amb A Cortot i M Juliard de Guéraldi, i estudià clavicèmbal amb W Landowska El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a l’ensenyament pianístic Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del Primer Concurs Internacional "Frederic Chopin a…

A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva residència a…

La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…

És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir

En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte control de la…

El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato

Les galanteries més importants eren el minuet, la gavota i la bourrée -n’hi havia d’altres, però, com la polonesa o el passepied -, totes elles peces elegants i refinades, situades normalment després de la sarabande JS Bach emprà el terme en el títol original de les seves partites per a clavicèmbal Clavier-Übung bestehend in Präludien, Allemanden, Couranten, Sarabanden, Giguen, Menuetten, und anderen Galanterien 1731

En els que tenen la taula harmònica parallela a la superfície del terra piano de cua i clavicèmbal, la tapa superior, fixada amb frontisses laterals, se sol deixar semioberta per a reflectir el so, que és projectat en un sentit més direccional cap a l’auditori El puntal, que pot tenir diferents llargades o diferents posicions de fixació, trava l’obertura de la tapa en la posició desitjada

Interpretat en un instrument com l’orgue o el clavicèmbal, es diferencia del baix continu en el fet que no es tracta d’una veu de baix independent El basso seguente podia aparèixer ja en l’obra original, com en les Ecclesiastiche sinfonie per sonare, et cantare sopra un basso seguente , opus 16 1607, d’A Banchieri, o bé podia ser afegit amb posterioritat També s’anomenava bassetto o barittono

Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos