Resultats de la cerca

El nevus és un increment localitzat de pigmentació cutània deguda a una acumulació de melanòcits o nevòcits Gairebé totes les persones en presenten, sobretot lentígens o pigues Segons els estudis efectuats en aquest sentit, hom calcula què tothom té entre 10 i 15 pigues, bé que pot ésser difícil de comprovar-ho perquè les coloracions i les formes són variades i, en general, només criden l’atenció les que es troben en les zones més visibles del cos Els nevus es poden presentar des del naixement, però són més freqüents durant la infantesa i l’adolescència En general, es mantenen iguals durant…

En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler

El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol

Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores

La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports

En són coneguts dos el dioxovanadi V, VO₂⁺, que s’origina per dissolució de l’òxid de vanadi V en medis fortament àcids i és incolor, amb estructura angular, i l' oxovanadi IV , VOH₂O₅ 2+ , que ocorre en molt diverses sals, pot ésser generat per hidròlisi de l’oxiclorur de vanadi VOCl₂ i presenta coloració blava

Es presenta en forma de pólvores de color groc És coneguda correntment amb el nom de terramicina El seu clorhidrat és soluble en l’aigua És un dels antibiòtics d’ample espectre perquè és actiu contra un gran nombre de microbis grampositius i gramnegatius i també contra alguns virus i rickèttsies Pot donar coloració groga a les dents

L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…