Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
crossa
Medicina
Bastó, generalment metàl·lic, amb un agafador per a posar-hi la mà i un braç adaptat al colze.
És anomenada també bastó anglès
dextrogir | dextrogira
Heràldica
Dit del braç que es dirigeix del costat destre de l’escut vers el sinistre, mostrant sempre el colze.
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la…
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…
Antoni Jutglar i Bernaus
Historiografia catalana
Historiador, publicista i polemista polític.
Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…
braó
Anatomia animal
En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
vairescut
Història
Militar
En l’arnès del cavaller, disc metàl·lic que augmenta la protecció d’algunes parts del cos (pit, aixelles, colze, mans, etc).
basílica
Anatomia
Medicina
Dit de la gran vena del braç, situada a la cara interna del múscul bíceps, que s’evidencia sobretot damunt del colze.
S'utilitza habitualment per a l’administració d’injeccions endovenoses i a l’hora d’extreure sang
nodositats subcutànies de l’artritis reumatoide
Patologia humana
Eminències indolents localitzades quasi sempre al colze, entre la pell i els plans més profunds, que apareixen en el 30% dels afectats d’artritis reumatoide.
serra de Cazorla
Serra
Alineació muntanyosa d’Andalusia, limitada al NE per l’ample colze que el Guadalquivir forma a l’est de Villacarrillo i al SW pel Guadiana Menor.
Pertany als últims contraforts occidentals de les unitats prebètiques És formada sobretot de calcàries juràssiques i culmina al cim Blanquilla 1 830 m El principal nucli de població és Cazorla 9 046 h 1991, a l’extrem sud-occidental Forma un parc natural junt amb la serra de Segura i el de Las Villas