Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Soses
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…
Sant Guim de Freixenet

Vista del sindicat de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769 m A migdia d…
Santa Maria de Palautordera

Santa Maria de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall de la Tordera, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Trentapasses (límit sud-oriental del terme), al peu del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, Sant Celoni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i Sant Pere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers Sant Celoni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers Conflueixen a la Tordera la majoria de torrents que solquen el municipi per la dreta la…
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…
la Noguera

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, el més extens del sector del Montseny.
Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…
Ulldemolins

Ulldemolins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comarca del Priorat.
Situació i presentació S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant SE, la Morera de Montsant S, Margalef W, Juncosa NW i la Pobla de Cérvoles N, tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades E, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant procedent de les Muntanyes de Prades, que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena 924 m al punt més alt i els vessants septentrionals del massís de…
el Baix Camp

Comarca
Comarca de Catalunya, al sector occidental de la plana del Camp de Tarragona.
Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina