Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
família
Biologia
Categoria taxonòmica situada entre el gènere i l’ordre.
Una família comprèn un conjunt de gèneres que tenen molts caràcters comuns En botànica, els noms de les famílies acaben generalment en - àcies , i en zoologia, en - ids
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
sotssecretari | sotssecretària
Dret administratiu
Funcionari que supleix o ajuda el secretari.
A l’Estat espanyol, és l’òrgan superior d’un departament ministerial que exerceix les funcions de cap superior del personal i les de gestió dels serveis comuns del departament
benzo-
Química
Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.
En particular és aplicat a aquells composts policíclics que contenen anells de benzè condensats, és a dir, units a un altre anell per dos àtoms de carboni comuns, com ara el benzofuran
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
Free Church Federation
Associació de les esglésies independents d’Anglaterra i de Gal·les.
Fou fundada el 1940 en unir-se el National Free Church Council amb el Federal Council Agrupa unes cinc-centes esglésies metodistes, baptistes, presbiterianes, congregacionalistes, etc i vetlla per mantenir els interessos eclesiàstics comuns
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així doncs, l’…
internacionalisme
Política
Sociologia
Solidaritat, col·laboració entre nacions o pobles, sobre la base d’uns interessos i objectius comuns.
provençal alpí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.
Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez