Resultats de la cerca

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer al setembre…

Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari…

Un dipòsit que contenia 5 milions de m3 d’aigua fortament contaminada, utilitzada per a rentar pirites de les mines d’Aznalcóllar, es trenca per un moviment de terres en l’àrea d’influència del parc nacional de Doñana Els murs de contenció fets amb urgència dissabte i diumenge desvien l’aigua cap al Guadalquivir i eviten que passin pel centre de Doñana Malgrat això, l’impacte ecològic afecta unes 20 ha del Parc Natural de l’Entorn de Doñana, a més de 4000 ha de conreus El dipòsit ja havia estat denunciat per diverses entitats ecologistes, que havien advertit del perill que…

Era redactat en català i en castellà i contenia notícies dels catalans de Cuba i de Catalunya De fet era l’òrgan del Centre Català de l’Havana i aparegué entre el 1885 i el 1888 Entre els redactors, cal esmentar Pere Giralt i Alemany i Gabriel Costa i Nogueras Passà per tres diferents etapes a la primera aparegueren seixanta-cinc números, a la segona noranta-sis i a la tercera cinquanta-set El subtítol canvià el de la segona etapa fou “Periódico bilingüe, consagrado a los intereses generales de Cataluña” i el de la tercera, “Periódico democrático independiente, consagrado a los…

Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby…

Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…

Estudià a París, a l’École de Musique Classique, on posteriorment hi exercí la docència 1902-05 També ensenyà a l’École des Hautes Études Sociales Treballà a les biblioteques de Sainte Geneviève 1905-09 i del Conservatori de París 1920-33 S’especialitzà en la música francesa dels segles XV i XVI, i el 1894 en començà a publicar una collecció que, a partir del 1924, titulà "Monuments de la Musique Française au Temps de la Renaissance", i que contenia algunes de les primeres edicions de música vocal de l’època Després de la seva mort es fundà una associació batejada amb el seu nom…

Estudià a les universitats de Berlín, Viena i Praga, on es doctorà amb una dissertació sobre la cançó vienesa 1908 Fou assistent de Guido Adler, professor, des del 1929, a la Universitat de Viena, i cap del departament de música de la Biblioteca Nacional de la mateixa ciutat 1920-45 El 1927 es feu càrrec de la supervisió de l’arxiu fotogràfic de manuscrits musicals, el qual contenia una collecció de còpies de material musical manuscrit recollit per Anthony van Hoboken Fou un investigador i editor prolífic, que s’interessà especialment per la música dels períodes Barroc i Clàssic…

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys…