Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Bermejo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent per la dreta del Paraguai (1 780 km).
Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat
Eume
Riu
Riu de Galícia.
Neix al peu de la Serra do Xistral 1036 m i corre vers l’oest, encaixat a la capçalera, per la Serra da Carba Desguassa a la ria de Betanzos, prop de Pontedeume, després de recórrer més de 70 km Atès el seu règim pluvial oceànic, té un cabal regular i elevat El 1959 hom hi construí el pantà del seu nom, de 123 Hm de cabuda, que en regula el cabal a la sortida d’As Pontes de García Rodríguez
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Música
Festival de música creat el 1987 per l’Associació Cultural Castell de Peralada.
De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del, celebra…
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
ciclisme darrere moto
Esport
Varietat de competició ciclista, en pista, consistent en proves de mig fons o de persecució entre equips formats per un ciclista ( stayer
) i un motorista (entrenador).
L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
Joan Castells i Altirriba
Teatre
Director teatral.
Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…
,
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina