Resultats de la cerca
Es mostren 1849 resultats
provincialisme
Afecció als usos, costums, etc, de la província on hom ha nascut.
aciutadanar-se
Tornar-se semblant a un ciutadà, prendre els costums d’un ciutadà.
anglicitzar
Conformar al gust, costums, maneres, modes, etc, anglesos, donar un caient anglès.
costumari
Descripció, estudi, etc, dels costums d’un poble, d’un país, etc.
Nicolas-Edme Restif de la Bretonne
Literatura francesa
Escriptor francès.
Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794-97 D’estil molt desigual, és, en certs moments, un…
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en…
Aureli Capmany i Farrés
Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Música
Folklorista i escriptor.
Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…
, ,
solífugs
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb els segments del prosoma lliures i l’opistosoma separat del prosoma, oval i clarament segmentat.
Tenen els quelícers molt desenvolupats, en forma de pinça, i els pedipalps llargs, semblants a les potes locomotores, el primer parell de les quals és poc desenvolupat i té funcions també tàctils El cos i les potes són recoberts de pèls Respiren mitjançant tràquees tubuloses Hi ha espècies ovípares i ovovivípares i no passen per l’estat larval Llur dimorfisme sexual és poc notori i no tenen verí L’ordre comprèn unes 800 espècies de 10 a 60 mm de longitud, distribuïdes en 10 famílies amb pocs gèneres són de costums bàsicament nocturns i habiten sobretot als països tropicals i…
anglòman | anglòmana
Que té una admiració exagerada pels costums, les institucions, les modes, etc, anglesos.
ensenyorir
Fer adquirir maneres, costums, etc, de senyor, de persona de categoria social elevada.