Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Santa Maria d’Ordèn (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Tradicionalment, hi ha hagut una certa confusió sobre el titular d’aquesta església, per creure-la igual o identificar-la amb Talltendre Aquesta confusió pot provenir ja de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell datada l’any 819, però que de fet no és anterior a mitjan segle X, on s’esmenta Taltennar vel Orden El que és segur és que al principi del segle XIV no era parròquia, ja que no s’esmenta en cap de les tres visites arquebisbals fetes a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 Modernament es va considerar filial de Talltendre i ara depèn de la parròquia de Bellver Es tracta d’una capella…
Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al costat del Mercadal Era sufragània de la de Santa Maria Depengué del paborde de Manresa L’església apareix esmentada l’any 1000 com a basílica de Sant Julià, a extramurs de Manresa El motiu de citar Sant Julià és que la referència correspon a un jurament fet sobre el seu altar El 1009 ja apareix esmentat Sant Miquel, i el 1015 té lloc el jurament d’un testament sobre l’altar de Sant Julià, el qual era situat dins la casa de Sant Miquel, al suburbi de Manresa El 1030 apareix esmentat el cementiri, la qual cosa fa creure que devia actuar…
Santa Maria de Valls (Guixers)
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del monestir, figurava…
Santa Maria de Cassanhas
Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de Cassanhas A…
interaccionisme simbòlic
Sociologia
Corrent sociològic que analitza els components subjectius de la sociabilitat.
Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per GHMead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per HBlumer l’any 1937 L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic Els pragmàtics anglosaxons CSPeirce, WJames, JDewey ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes L’originalitat de l’interaccionisme…
Percussions d’Estrasburg
Música
Grup de percussió format a Estrasburg el 1961 per sis joves músics de formació clàssica.
Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg Ràpidament…
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per…
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…
Castell de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de Castellbò Va…
Castell de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina