Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
norma
Química
Composició mineralògica que tindria teòricament una roca magmàtica si tots els equilibris químics s’haguessin realitzat al llarg d’una cristal·lització molt lenta.
L’estudi de la norma és emprat per a fer comparacions entre fàcies que tenen expressions mineralògiques diferents o que presenten una fase vítria
paleotemperatura
Geologia
Temperatura a la qual ha ocorregut un procés geològic del passat, per exemple, la temperatura d’un metamorfisme regional, d’una cristal·lització, etc.
decahidrat
Química
Compost d’addició d’una substància i aigua, que conté deu molècules d’aigua, generalment de cristal·lització, per unitat molecular de l’altra substància.
melassa
Química
Substància xaroposa, de color fosc i sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o de bleda-rave.
Conté el 85% de matèries seques, amb el 40-60% de sucre És emprada en la fabricació del rom i com a additiu d’aliments per al bestiar, per augmentar-ne el valor nutritiu
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
hel·lenisme
Història
Nom amb què és designat el període de la història i de la civilització gregues (i també dels països sota l’òrbita cultural de Grècia) que va des de la mort d’Alexandre (323 aC) fins a la batalla d’Àccium (31 aC).
Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
radi
Química
Element químic de nombre atòmic 88, pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris.
Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…
pseudotaquilita
Mineralogia i petrografia
Roca de falla criptocristal·lina o vítria, produïda en gran part per la cristal·lització ràpida d’una fracció fosa generada per escalfament friccional en la zona de fractura.
ortomagmàtic | ortomagmàtica
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estat de cristal·lització d’un magma a temperatura elevada (uns 800°C), en el decurs del qual es formen la major part de les roques magmàticoplutòniques.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina