Resultats de la cerca

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran força…

Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…

És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada de molts…

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme…

Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…

El monestir de Santa Maria s XII és un reflex de les abadies cistercenques de Pontigny i de Clairvaux Als murs de l’església alternen finestres de mig punt i contraforts El claustre s XIV recorda el de Santes Creus i serví de model als de les catedrals de Lisboa i Évora En un dels seus costats hi ha la sala capitular, amb finestres i arquivoltes d’influència romànica El refectori, de grans dimensions 20X30 m, és una de les dependències més importants La construcció primitiva fou reformada als s XII i XIII Les tombes de Pere I i d’Inés de Castro, amb influències mudèjars, són molt notables i…