Resultats de la cerca

Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’atribueixen a…

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la seva…

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt  1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on narra la seva…

En una primera etapa es dedicà especialment al futbol de la comarca del Vallès Oriental Tractava de les categories territorials i de formació i pretenia donar suport a les iniciatives dels clubs i fer-ne de portaveu Incloïa els resultats de la jornada futbolística i feia la crònica d’alguns partits També tractava del futbol sala Ben aviat hi inclogueren altres esports, amb dedicació especial a l’handbol i al bàsquet També abastà la informació esportiva de la comarca del Maresme Oriol Piera en fou director El 1989 adoptà el títol de Gol Esports , però més endavant recuperà el títol inicial…

S'installà a Madrid cap a la meitat dels anys setanta i esdevingué un dels personatges més emblemàtics de la Movida Madrileña, a més de musa de la modernitat del moment El 1977 debutà en la música amb el seu grup Kaka de Luxe i posteriorment liderà les bandes Alaska y Los Pegamoides i Dinarama Els anys noranta fundà, al costat del músic Nacho Canut, el grup de pop electrònic Fangoria, que entre el 1999 i el 2004 Fangoria publicà la trilogia formada pels treballs Una temporada en el infierno 1999, Naturaleza muerta 2001 i Arquitectura efímera 2004 A més de la seva dedicació a la música, durant…

En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les Gavarres on…

La vila de Trogó o Tragó, vinculada a la vall de Nempàs , posteriorment coneguda com a vall de Cabó, apareix documentada l’any 1038 també és inclosa en l’acta de dedicació de Santa Maria d’Organyà, del 1090 i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall al bisbe Bernat Sanç, al 1162 No disposem de constatació directa de l’existència de l’església de Sant Pere d’aquesta vila, que es basa en la menció d’un document procedent de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, datat l’any 1035, en què es vengué una terra situada al comtat d’Urgell in apendecio de Sancti…

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual cosa li ha fet…

L’any 1963 ja formà part dels equips de natació i waterpolo del CE Mediterrani, amb una dedicació preferent a aquesta última modalitat Amb l’equip absolut assolí la màxima categoria i el títol de subcampió de Catalunya de primera divisió 1974 En l’àmbit estatal, jugà amb la selecció juvenil que el 1967 disputà a Nàpols el torneig de Pasqua, precursor dels Campionats d’Europa d’aquesta categoria, que començaren a disputar-se el 1970 El 1979 fou distingit amb el títol de soci d’honor del club En el vessant directiu fou membre de la junta directiva del CE Mediterrani 1983-88, 1995-97 i president…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon , exercí la…