Resultats de la cerca

La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació,  té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del  fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme  o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…

Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…

Els consellers de les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus trien Occitània com a designació de la regió creada a partir de la fusió d’ambdues El nom triat deixa de banda qualsevol esment a Catalunya, que forma part del Llenguadoc-Rosselló L’elecció ha anat precedida d’una consulta ciutadana per internet entre els dies 9 de maig i 10 de juny, en la qual el nom d’ Occitània va obtenir el 44,9% dels vots Tanmateix, la decisió definitiva sobre el nom l’ha de prendre el Consell d’Estat a l’octubre

Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell

Aquest règim de comunitat limitada de béns sembla que era practicat des del s XIII, al Camp de Tarragona i a algunes comarques veïnes El dret civil de Catalunya estableix que solament existeix si és pactat en capítols matrimonials, que pot ésser constituït associant un cònjuge el seu consort en les compres i millores que siguin fetes durant el matrimoni, associant-se ambdós còjuges amb caràcter recíproc o associant els cònjuges llurs ascendents, i que, en cas de no pactar-se el contrari, l’administració de l’associació correspondrà a l’associat indicat en els capítols, i, en…

La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el 1812…

A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors 

Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915