Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Les balsaminàcies
És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat…
Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a Sant Celoni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme o planura de la Tordera,…
Església de Pujalt (Sort)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquest temple, properes al poble de Pujalt ECSA - JA Adell Les restes d’aquesta església són al cim d’un turó que domina el Solà de Sort, al costat mateix de la carretera d’Olp a Pujalt, 1 km abans d’arribar a Pujalt Mapa 33-10 214 Situació 31TCG450983 Història No es coneix l’advocació ni es tenen, ara com ara, dades històriques d’aquest edifici, que difícilment pot identificar-se amb alguna de les esglésies documentades al Solà de Sort o d’Enviny, de les quals en l’actualitat no queden rastres Església Planta de l’església, actualment arruïnada JA Adell Els…
Sicània
Editorial
Publicacions periòdiques
Historiografia catalana
Editorial fundada a València l’any 1954 per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…
,
Els criptòfits
Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color sol ser…
anòmia
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui
marí de l’ordre dels filibranquis, que té les dues valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats, i nacrades per dins.
La valva inferior és gairebé plana i té una perforació a través de la qual passa el bissus, calcificat, amb el qual es fixa al substrat roques, closques de cargols La valva superior és bombada hom l’empra en la fabricació d’objectes d’artesania ornamentals Les anòmies són abundants als litorals europeus
quars
quars
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista…
Sant Andreu de Montconill (Biosca)
Art romànic
Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…
Sant Miquel de Cassibrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Les restes de l’anomenada capella de Sant Miquel es troben al cim del turó de Sant Miquel, que tanca el poble de Cassibrós pel sud, on s’han localitzat esporàdicament diversos vestigis de material ibèric Mapa 34-9 182 Situació 31TCH551152 Història No hi ha notícies històriques concretes d’aquesta església, ni de la seva advocació original, que hem presumit que era la de Sant Miquel pel topònim del turó on es troba Tampoc no sabem si es tractava de la primitiva parròquia de Cassibrós, que al segle XVIII s’hauria traslladat a l’emplaçament actual, tal com succeí amb la veïna església…
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina