Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
François Morellet
Art
Artista francès.
Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…
datació absoluta
Geologia
Tècnica de datació basada en l’observació del període de desintegració d’un element radioactiu.
Les datacions més precises són obtingudes a partir de roques ígnies
bomba de neutrons
Militar
Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna; el flux instantani de neutrons de molt alta energia representa a la vora del 80% de la potència d’aquesta arma.
Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i radiacions…
Frank Schirrmacher
Periodisme
Periodista, assagista i editor alemany.
Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…
Jonathan Franzen
Literatura
Escriptor nord-americà.
Es graduà el 1981 en llengua i literatura alemanyes al Swarthmore College de Filadèlfia i l’any següent amplià estudis a la Universitat Lliure de Berlín Posteriorment es dedicà a la creació literària, activitat que combinà amb feines ocasionals Tot i que la seva primera novella, The Twenty-Seventh City 1988, fou ben acollida per la crítica, els anys següents foren de dificultats personals i financeres de les quals en sortí arran de les seves collaboracions regulars a la revista The New Yorker L’any 2001 publicà The Corrections , relat minuciosament realista de la desintegració d…
Maxime A. Faget
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica per la Louisiana State University, durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de submarins de la US Navy L’any 1946 començà a treballar en el programa espacial nord-americà com a investigador del Langley Research Center, a Hampton Virgínia L’any 1958 fou un dels 35 científics escollits per al Projecte Mercury per a desenvolupar el programa espacial nord-americà Faget féu contribucions decisives al disseny de les càpsules Mercury, com ara el perfil aerodinàmic punxegut, i no amb ales com suggerien la resta d’enginyers, i el recobriment amb materials aïllants per…
Vladimir II de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev i de Novgorod (1113-25).
Fill de Vsevolod I i d’Irene de Bizanci, fou primer príncep de Perejaslavl’ Forçat a protegir els seus estats en contra de les invasions constants dels cumans o polovetsians, ell i altres prínceps russos entre ells el de Kíev acordaren en les anomenades trobades de prínceps de L’ubeč dels anys 1097, 1100 i 1103 d’unir-se contra els exèrcits invasors, unió que fou de gran eficàcia en les campanyes de 1103, 1107 i 1111 Vladimir s’hi distingí sempre per la seva valentia i intelligència El 1113, després de la mort del príncep de Kíev Sviatopolk II, malgrat que la llei successòria no li era…
residu radioactiu
Emmagatzematge de residus radioactius en compartiments estancs i blindats, a Alemanya
© Fototeca.cat
Física
Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i manifesta radioactivitat.
Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la …
Junta de Museus de Catalunya
Museu
Òrgan creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990 i constituït l’any 1991, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans L’actual Junta té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907 per acord de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i les acadèmies i institucions científiques, amb la finalitat d’administrar els serveis de belles arts i els museus artístics i arqueològics Fou el primer intent d’impulsar una política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina