Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
sistema polifàsic
Electrònica i informàtica
Sistema de n magnituds sinusoidals de la mateixa freqüència i desfasades les unes respecte a les altres.
Són particularment importants els sistemes equilibrats o simètrics, en els quals totes les magnituds tenen el mateix valor eficaç i entre cada dues de consecutives presenten un desfasament de 2π/ n L’únic sistema emprat actualment és el sistema trifàsic el bifàsic, inicialment utilitzat, ha caigut en desús Per a algunes aplicacions especials, com ara rectificació, són emprats també el sistema hexafàsic o el dodecafàsic
brûlot
Transports
Vaixell de dimensions molt variables que durant els ss XVI, XVII i XVIII fou usat per a incendiar vaixells enemics.
El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells
pudelació
Tecnologia
Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.
Inventat el 1784 per l’anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d’escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l’escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig
marca tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.
Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades
prestació personal
Economia
Dret fiscal
Servei personal obligatori exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament
diafonia
Música
Terme culte usat entre els segles IX i XII per a designar la polifonia a dues veus.
A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
llaüt
© Corel Professional Photos
Música
Instrument cordòfon compost i sense cordal.
La caixa, en forma de mitja pera, és unida a un mànec de llargada variable, segons els diferents tipus que se n'han derivat El claviller forma amb el mànec un angle que pot arribar a ésser de 90° Les cordes, habitualment cinc de dobles i una de senzilla la prima , són pinçades És d’origen oriental i fou molt emprat als s XV-XVII, però posteriorment caigué en desús Una varietat més grossa és l'arxillaüt
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina