Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…
Nicolas de Grigny
Música
Organista i compositor francès.
Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…
Joan Bastardas i Parera
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i romanista, fill d’Albert Bastardas i Sampere.
Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85,collaborador de l' Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995, Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots 1997…
Joan Bastardas i Parera
Literatura catalana
Llatinista i romanista.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona, ha centrat els seus treballs en l’estudi del llatí de la Catalunya romana i medieval Ha estat cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica , i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 En l’àmbit de la terminologia catalana, ha editat els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident entre el 1983 i el 1986, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, és també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995, Diàlegs sobre…
Ramon Fernández Jurado
Historiografia catalana
Sindicalista, mestre i dietarista.
Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català,…
Antoine Dauvergne
Música
Compositor francès.
El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i instrumental La seva…
ritual
Cristianisme
Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del…
Tom Stoppard
Teatre
Comediògraf britànic d’origen txec.
De família jueva emigrada, canvià el seu cognom originari Straussler pel del seu pare adoptiu La seva primera obra, Walk on the Water 1960, estrenada el 1968, fou un gran èxit Rosencrantz and Guildenstern Are Dead 1966, obra basada en els dos companys del Hamlet shakespearià, tingué també una acollida molt favorable Les seves obres demostren un gran enginy en la construcció de diàlegs d’humor surrealista Cal esmentar, també, Travesties 1974, Jumpers 1970, el musical Every Good Boy Deserves Favour 1977, The Real Thing 1982, In the Native State 1991 i The Invention of Love 1997 És…
Rita Gorr
Música
Nom amb què és coneguda la mezzosoprano belga Marguerite Geirnaert.
Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El…
Ramon Turró i Darder
© Fototeca.cat
Biologia
Filosofia
Veterinari i filòsof.
Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina