Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Bernardo Alberto Houssay
Biologia
Fisiòleg argentí.
Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
Proves de laboratori del sistema endocrí
Patologia humana
Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…
bomba d’infusió
Aparell emprat per a administrar medicaments de manera continuada o intermitent.
La més emprada és la bomba d’infusió d’insulina, utilitzada per al tractament de la diabetis mellitus insulinodependent consta d’un petit dipòsit d’insulina proveït d’una agulla que es manté unida a la pell, a través de la qual hom administra de manera constant una quantitat mínima d’insulina, i d’un dispositiu especial gràcies al qual hom pot administrar dosis suplementàries, a fi d’emular la funció pancreàtica Hom pot mantenir aquest tipus d’aparell aplicat sobre la pell de l’abdomen, per mitjà d’un cinturó, per bé que actualment hom empra experimentalment aparells que poden…
Ernest Bladé Castellet

Ernest Bladé (expedició Everest 1993)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià practicant diversos esports de muntanya, com l’escalada en roca i gel, l’esquí de muntanya, l’esquí alpí, bicicleta tot terreny i parapent Escalà nombroses vies a Montserrat, els Pirineus, les Dolomites, els Alps, Yosemite o l’Himàlaia, i fou membre de les expedicions al Shisha Pangma 1992, l’Everest 1993, 1995 i Gasherbrum II 1999 Forma part del projecte IDEA 2000 International Diabetic Expeditions & Adventures, que promou estudis per a millorar la salut dels alpinistes i els aventurers amb diabetis Fou representant de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…
insulinodependent
Medicina
Dit del diabètic que necessita la insulinoteràpia per al control de la diabetis mellitus
.
tolbutamida
Farmàcia
Sulfamida hipoglucemiant emprada en els casos de diabetis senil, per via oral, en comprimits.
Cal ajustar-ne les dosis d’acord amb el resultat analític de la glucosa en l’orina
obesitat mòrbida
Medicina
Grau d’obesitat a partir dels 40 kg per m2 de superfície corporal.
Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions…
dieta miracle
Dieta ineficaç, que normalment persegueix la finalitat de perdre pes, que utilitza estratègies variades i se sol justificar amb arguments pseudocientífics.
Les dietes miracle prometen un aprimament sense esforç i es recolzen en àmplies difusions publicitàries, així com en productes o suplements dietètics, però estan mancades de rigor científic Algunes d’aquestes dietes es caracteritzen per detalls exòtics, la supressió de determinats aliments, i habitualment són molt restrictives en energia i desequilibrades en nutrients, per la qual cosa són perilloses a llarg termini, ja que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, renals i hepàtiques, diabetis, alguns tipus de càncer i osteoporosi Algunes de les dietes miracle més…
candidiasi
Patologia humana
Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida, especialment per l’espècie Candida albicans.
S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina