Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i editor.
Del 1912 al 1920 estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Menorca A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica, ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana El 1931, encara en vida d’Alcover, publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut El 1932, després de la mort del seu mentor, arribà a…
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia horitzontal, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts (d’una vall, d’una contrada, etc) de la seva àrea.
Enric Guiter
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, lingüista i científic.
Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…
, ,
Gabriel Llompart i Moragues
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…
Joan Coromines i Vigneaux
Historiografia catalana
Filòleg romanista.
Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Literatura catalana
Lingüista, estudiós de la literatura, poeta i editor.
Vida i obra Del 1912 al 1920 estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Menorca Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana” El 1931 publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l…
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Historiografia catalana
Lingüista i editor.
Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Menorca 1912-20 El 1917 fou nomenat corresponsal a l’illa del Diccionari català-valencià-balear DCVB de mossèn Antoni Maria Alcover i el 1921 es traslladà a Mallorca, on n’esdevingué secretari de redacció Realitzà enquestes dialectals arreu dels Països Catalans i collaborà 1923 en el Bolletí del Diccionari de la llengua catalana Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover SL, de la qual es feu càrrec posteriorment Un cop dissolta l’editorial, comprà el material i reprengué la publicació del Bolletí…
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un objecte…