Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la del camp Les…
estereoisomeria
Química
Tipus d'isomeria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració
.
Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra hom diu que els composts…
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…
doblet
Física
Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita.
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això que tots ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina