Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
òxid d’estronci
Química
Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa que hom obté per dissociació tèrmica a 1 200°C del seu carbonat, segons l’equació SrCO3 ⇌SrO + CO2
.
És emprat per a refinar el sucre
recombinació
Física
Química
Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…
Els medis aqüífers fissurats
Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…
llei de distribució de Nernst
Química
Llei de partició que expressa la distribució en proporcions constants d’un solut, quan és en contacte amb dos líquids immiscibles i soluble en tots dos a una temperatura donada, en el cas que no es doni una associació molecular o una dissociació electrolítica.
producte de solubilitat
Química
Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:
que és definida per l’expressió
, on a
representa les activitats de l’anió i del catió i v
el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.
El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W Nernst l’any 1889 A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i precipitació
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…