Resultats de la cerca

Així, es diu que un final és masculí o que una cadència és masculina quan la darrera nota ocupa una posició relativament important des del punt de vista mètric té accent mètric, està en temps fort o greu, a la caiguda d’un compàs, etc Contràriament, es diu que un final és femení quan la darrera nota ocupa una posició relativament poc important des d’aquest mateix punt de vista no té accent mètric, està en temps dèbil o lleu, etc

És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses…

L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme

En un conjunt E dotat de dues lleis de composició internes o operacions, una d’elles és distributiva respecte a l’altra quan se satisfan les següents propietats si a * b° c = a * b ° a * c hom diu que * és distributiva per l’esquerra respecte a °, si b° c* a = b * a ° c * a llavors, * és distributiva per la dreta respecte a °, i si se satisfan ambdues condicions hom diu que * és distributiva respecte a ° A ℝ, la multiplicació és distributiva respecte a la suma, però no a l’inrevés

És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2

Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua

La primera llei del moviment diu que tot sistema físic aïllat, és a dir, en què no actua damunt d’ell cap força exterior, roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme La segona llei del moviment diu que la variació de l’estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme d’un sistema físic és proporcional a la força exterior que se li aplica, i es manifesta en la mateixa direcció que la força I en la tercera llei del moviment hom estableix que a tota acció força aplicada a un sistema físic s’oposa una reacció igual i de sentit contrari