Resultats de la cerca

La voluntat no és viciada, però no coincideix amb allò que es declara Exclou, per tant, el consentiment i l’acte és nul

És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial

En un conjunt E dotat de dues lleis de composició internes o operacions, una d’elles és distributiva respecte a l’altra quan se satisfan les següents propietats si a * b° c = a * b ° a * c hom diu que * és distributiva per l’esquerra respecte a °, si b° c* a = b * a ° c * a llavors, * és distributiva per la dreta respecte a °, i si se satisfan ambdues condicions hom diu que * és distributiva respecte a ° A ℝ, la multiplicació és distributiva respecte a la suma, però no a l’inrevés

Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2

La primera llei del moviment diu que tot sistema físic aïllat, és a dir, en què no actua damunt d’ell cap força exterior, roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme La segona llei del moviment diu que la variació de l’estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme d’un sistema físic és proporcional a la força exterior que se li aplica, i es manifesta en la mateixa direcció que la força I en la tercera llei del moviment hom estableix que a tota acció força aplicada a un sistema físic s’oposa una reacció igual i de sentit contrari