Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
el Molí del Riu
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya), situat al S del poble, vora el riu del Molí, dit anteriorment Riu Fred.
D’origen molt antic, el lloc és documentat el 1011 S'ha convertit en un modern lloc d’estiueig
Madrona
Castell
Antic castell del municipi de Dosaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem oriental del terme, que domina l’engorjada vall del Xúquer, per l’esquerra.
És documentat als darrers temps de la dominació musulmana Al s XVI ja formava part de la parròquia de Dosaigües
Valldòria
Lloc del municipi de Rajadell (Bages), al SW del terme, en un replà (443 m alt.) de la serra de cal Torra.
Documentat des del s XIII amb el nom de Valloriola, la seva església de Sant Salvador és de mitjan s XVII
Sant Marc d’Estiula
Santuari
Santuari situat a 1.387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc
(continuació vers l’E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja És documentat des del 1672 depenia de la parròquia d'Estiula
els Montgons
Partida
Partida rural del terme de Tarragona, al límit amb el de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.
És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de villa rural
les Viles
Masia
Important masia del municipi de Rupit i Pruit (Osona), dins l’antic terme de Pruit, als vessants orientals de Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles .
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117 Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes
Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion
Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
Besora
Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i…
Domingo Olleta Mombiela
Música
Compositor, mestre de capella, violinista, organista i pedagog aragonès.
Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca pedagògica, malgrat els problemes…