Resultats de la cerca

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i  Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses…

Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on feu construir…

Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura damunt vidre Era…

Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El nacionalismo en…

Estudià piano amb Claudi Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i Felip Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors És autor d’obres simfòniques i de cambra i…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu amb què era…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1946-63 Participà en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i obtingué diversos premis Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD 1961, la direcció de la qual assumí el 1967, i fou membre de l’Associació Tipogràfica Internacional